Lluitadors per l’amor i la llibertat que ja no recorden què és estimar.
Varen deixar de sentir tot allò que un dia els va moure, tot allò que un
dia els va fer ser.
Perduts per la inconsciència d’estimar, sufocats
per una calor que crema des de dins.
Hem
perdut el nord, ja no estimem, ja no sentim, ja no sabem que vol dir
res.
Lluitadors de somnis perduts, de misèries cansades, de camins sense
fi.
Persegueixo el que sóc, això que dóna sentit als meus passos, allò
que posa ritme al meu cos.
Desitjo el que un dia vaig ser i m’imagino
com seré, transparent i fugaç com l’ahir i l'endemà.
Tranquil·litat per
anar-hi de pressa, no cal córrer per fer tard.
Parlo d'un amor més enllà de les paraules i de les mirades.
Parlo d'un amor revolucionari, amor per un objectiu, per un ideal.
Hem oblidat estimar allò que defensem.
R.
