lunes, 20 de noviembre de 2017

Cuando cierran los cines

Ya aprendimos que la sombra del amor era alargada.
Que es tan grande que en muchas ocasiones nos abraza.
En otras nos mata.

Ya pusimos precio a los besos en tu portal.
Mientras se nos helaban las manos.
El corazón nos quemaba.

Ya cambiamos las últimas monedas por recuerdos.
Cuatro canciones amargas.
Y un sitio en la barra.

Ya hicimos todo lo posible por amar estando ciegos.
Vendimos las sábanas mojadas.
Cerramos el local.

Y ahora, ya casi estamos apagando las luces.
Barriendo el final de la sala.
Ordenando todas las butacas.

Nuestra película favorita,
arroja tus lunares desordenados,
en los que ayer me perdía.

La sombra alargada de tus pendientes
parece hoy un aguja, con la que coser
todos los trozos de mi alma.



R.


jueves, 8 de junio de 2017

Autoretrat

A vegades tinc la necessitat de llegir-me.
Escriure'm tota seguida, amb totes les lletres.
Fins a quedar-me muda.

A vegades tinc la sensació de voler-me callada. 
Buscar la llibertat en un llapis, fugir dins d'un full en blanc. 

D'altres, busco el vent de les paraules en la boca de la gent, 
en els llavis del temps. 

A vegades vull cridar, saber-me viva.

Veure'm des d'un punt llunyà,
entendre que, per saber aixecar-me, primer, he d'aprendre a caure. 

Caminar.
 
Baixar de les altures, cremar distàncies.
 
Apropar-me tant a mi que no hi càpiga res més.


Saber que l'únic que està fet a mida per mi, sóc jo. 



R.