A vegades, t'estimo però no m'agrades.

A poc a poc van cridant les hores…

Vaig trobant el meu jo, la versió més peculiar de mi mateixa.

Una jo que mai havia conegut, una jo que s’amaga, que es distreu.

Una jo que té màgia però que necessita misteri.

Una jo tant llunyana que es mira al mirall i no em veu.

Una jo que ja no creu en mi mateixa.

A poc a poc van cridant els minuts...

I apareix el teu tu més tu, la versió original de tu mateix.

Un tu tan idoni que mai no m’hagués imaginat.

Arriba aquí, un tu amb barret, que canta i riu com un nen.

Apareix davant meu un tu que em convida al seu ball delirant.

Un tu que no recorda que no sé ballar.

A poc a poc ja criden els segons...

I em trobo amb la meva jo més peculiar davant el teu original tu.

I provo un nou truc però em treus la màgia.

I intento apropar-me i ets tu qui m’allunya.

I, al final, la meva jo desisteix de creure.

Torna a recordar que no sap ballar.

R.